Del 14 al 24 de febrero de 2009 se celebra el Carnaval de Tarragona.
Aquí os dejamos la programación:
14 de febrer:
Diada gastronòmica pròpia de la celebració, que protagonitza el Xarró, o escudella ritual de la festa. Aquesta sopa, elogiada per estudiosos com Joan Perucho i Manuel Vázquez Montalbán, es cuinarà als voltants de la plaça del Mercat el matí del primer dia de les jornades carnestoltenques. La Comissió de Carnaval i l’Associació de Venedors del Mercat Central prepararan 1.500 racions, que se serviran en plats tèrmics, acompanyats de vi denominació d’origen Tarragona.
17 de febrer:
L’Associació Catalana per a la Conservació de les Figures Festives aixecarà un dels elements més identitaris del nostre Carnaval: la bóta monumental que roman a la plaça de la Font fins al final de la festa. Aquesta icona prové de la tradició que tenien els boters tarragonins d’aixatonar o obrir una bóta plena de vi durant el Carnaval. De fet, sabem que ja durant l’Edat Mitjana era popular el repartiment de vi amb motiu d’aquesta festa a Tarragona.
18 de febrer:
Jornada de l’Entrada del Rei Carnestoltes i la Reina Concubina. L’acte s’esdevé a la tarda, i el protagonitzen les dues comparses que assumeixen aquests dos rols –a més de ser, juntament amb la Comissió de Carnaval, els administradors de la festa-, enguany Sinhus Sport i Aquí hi ha marro. L’acte es clourà amb el sermó satíric, un dels textos clàssics de la celebració.
19 de febrer:
El Dijous Gras i la Disfressa d’Or agafen el relleu ritual. La coca de llardons –documentada ja al segle XVIII- i les millors disfresses individuals són protagonistes de la jornada.
20 de febrer:
Els Sèquits reials tombaran per tota la ciutat, tant per les escoles i llars d’infants –que hauran començat a visitar la jornada anterior- com especialment per les seus de les entitats carnestoltenques.
21 de febrer:
Dia de les rondes satíriques i de la Rua de l’Artesania. Al matí les rondes satíriques –hereves dels carnavals més antics de la nostra ciutat- ompliran de música i versos picants el Mercat central i la zona immediata. També la matinal comptarà amb el concurs de carretons, conegut com la Baixada del Pajaritu. A la tarda és el torn d’un dels actes més multitudinaris de tots els carnavals dels Països Catalans, la Rua de l’Artesania, que serà protagonitzat novament per l’espectacularitat de les disfresses, elaborades artesanalment, les coreografies ininterrompudes, i les carrosses que despleguen els seus efectes de so i llum.
22 de febrer:
Concurs de Llançament de telèfons mòbils, una altra de les escenes més divertides de la festa, mentre que la tarda comptarà amb la segona Rua, coneguda com la del Lluïment pel fet que desfilen les comparses més espectaculars pels carrers més cèntrics. L’acte es clou amb l’anunci de la imminent mort del Carnestoltes, que el Doctor Mistela intenta guarir volant per sobre els caps dels comparsers concentrats a la plaça de la Font.
24 de febrer:
Al matí la Mascarada del Dol –una de les facècies més antigues de la celebració- anuncia la mort del Carnestoltes, que és vetllat a la tarda; i cremat a la nit. El foc cala a la bóta monumental de la plaça de la Font, on són incinerats Carnestoltes i Concubina, mentre el foc del ball de diables, les bèsties ígnies, i la colla Diables Voramar, posen punt i final a una de les seqüències rituals carnestoltenques més interessants i completes que han pervingut fins a l’actualitat.
Aquí os dejamos la programación:
14 de febrer:
Diada gastronòmica pròpia de la celebració, que protagonitza el Xarró, o escudella ritual de la festa. Aquesta sopa, elogiada per estudiosos com Joan Perucho i Manuel Vázquez Montalbán, es cuinarà als voltants de la plaça del Mercat el matí del primer dia de les jornades carnestoltenques. La Comissió de Carnaval i l’Associació de Venedors del Mercat Central prepararan 1.500 racions, que se serviran en plats tèrmics, acompanyats de vi denominació d’origen Tarragona.
17 de febrer:
L’Associació Catalana per a la Conservació de les Figures Festives aixecarà un dels elements més identitaris del nostre Carnaval: la bóta monumental que roman a la plaça de la Font fins al final de la festa. Aquesta icona prové de la tradició que tenien els boters tarragonins d’aixatonar o obrir una bóta plena de vi durant el Carnaval. De fet, sabem que ja durant l’Edat Mitjana era popular el repartiment de vi amb motiu d’aquesta festa a Tarragona.
18 de febrer:
Jornada de l’Entrada del Rei Carnestoltes i la Reina Concubina. L’acte s’esdevé a la tarda, i el protagonitzen les dues comparses que assumeixen aquests dos rols –a més de ser, juntament amb la Comissió de Carnaval, els administradors de la festa-, enguany Sinhus Sport i Aquí hi ha marro. L’acte es clourà amb el sermó satíric, un dels textos clàssics de la celebració.
19 de febrer:
El Dijous Gras i la Disfressa d’Or agafen el relleu ritual. La coca de llardons –documentada ja al segle XVIII- i les millors disfresses individuals són protagonistes de la jornada.
20 de febrer:
Els Sèquits reials tombaran per tota la ciutat, tant per les escoles i llars d’infants –que hauran començat a visitar la jornada anterior- com especialment per les seus de les entitats carnestoltenques.
21 de febrer:
Dia de les rondes satíriques i de la Rua de l’Artesania. Al matí les rondes satíriques –hereves dels carnavals més antics de la nostra ciutat- ompliran de música i versos picants el Mercat central i la zona immediata. També la matinal comptarà amb el concurs de carretons, conegut com la Baixada del Pajaritu. A la tarda és el torn d’un dels actes més multitudinaris de tots els carnavals dels Països Catalans, la Rua de l’Artesania, que serà protagonitzat novament per l’espectacularitat de les disfresses, elaborades artesanalment, les coreografies ininterrompudes, i les carrosses que despleguen els seus efectes de so i llum.
22 de febrer:
Concurs de Llançament de telèfons mòbils, una altra de les escenes més divertides de la festa, mentre que la tarda comptarà amb la segona Rua, coneguda com la del Lluïment pel fet que desfilen les comparses més espectaculars pels carrers més cèntrics. L’acte es clou amb l’anunci de la imminent mort del Carnestoltes, que el Doctor Mistela intenta guarir volant per sobre els caps dels comparsers concentrats a la plaça de la Font.
24 de febrer:
Al matí la Mascarada del Dol –una de les facècies més antigues de la celebració- anuncia la mort del Carnestoltes, que és vetllat a la tarda; i cremat a la nit. El foc cala a la bóta monumental de la plaça de la Font, on són incinerats Carnestoltes i Concubina, mentre el foc del ball de diables, les bèsties ígnies, i la colla Diables Voramar, posen punt i final a una de les seqüències rituals carnestoltenques més interessants i completes que han pervingut fins a l’actualitat.
.jpg)
0 comentarios:
Publicar un comentario